ENTREVISTA A JOHN KEYNES:

PERIODISTA: bon dia, tenim el plaer de compartir una estona amb John Keynes, creador de la teoria que ens ha permès sortir de la crisis. Primer de tot, abans de començar amb les preguntes, li donem les gràcies per haver acceptat l’entrevista. Així doncs, tenint en compte les dues pautes que estableix en la seva teoria, per què troba que l’estat ha de fer obres d’infraestructura?

JOHN KEYNES: primer de tot dir-vos que és un plaer estar aquí amb vosaltres compartint la tarda. Responent a la pregunta, jo trobo que això és important perquè aquestes obres públiques creen llocs de feina, i així la gent surt de la situació d’atur en la que es trobava.

P: I aquesta feina temporal com va permetre sortir de la crisis tan gran en la que estàvem?

JK: el més important és que la gent tingui un sou. Quan la gent cobra, té doblers per anar reduint la seva deute amb el banc i per anar comprant qualque capritxo. Això fa que les empreses tornin a contractar empleats i comprar productes a les fabriques i així poc a poc es torna a reactivar el cicle de l’economia

P: però com surt guanyant l’estat amb aquestes obres públiques?

JK: amb els impostos. Tots els productes que la gent compra estan gravats amb un impost que acaba directament als doblers de les arques públiques. No tots els productes tenen el mateix impost, però tots en tenen un per baix que sigui.

P: en relació a la seva resposta, com s’estableix l’impost que ha de tenir cada producte?

JK: segons la seva utilitat dintre de la societat on vivim. Si ens trobem davant un producte de primera necessitat, és a dir, indispensable per poder viure, aquests tenen un impost molt baix, quasi nul. Un exemple podrien ser el pa o la llet. D’altra banda, però, els productes que són considerats de luxe, que podries viure sense ells, són els estan gravats amb un impost més alt.

P: ara per curiositat, com se te va ocórrer aquesta teoria?

JK: per ser exactes jo no sé de quina manera se me va ocórrer. Simplement, sabia que una de les claus per reactivar tot això era la creació de nous llocs de feina, encara que fossin temporals. Tota la producció d’aquestes obres du molta gent que és contractada que no es veu a primera vista. Així doncs, jo sabia que això podria reactivar el cicle de l’economia. Després no era difícil d’esbrinar que l’Estat hi podria sortir guanyant amb els impostos.

P: va ser vostè el qui va proposar aquesta teoria al govern?

JK: no la veritat és que no. La meva funció simplement era enunciar, com a economista, una possible solució per poder sortir de la situació en la que ens trobàvem. I així ho vaig fer. Després ja va ser decisió dels polítics aplicar-la o no. Jo ja havia fet la meva feina, el demés ja no depenia de jo.

P: ja per acabar aquesta entrevista... se sent orgullós d’haver estat considerat el salvador de la situació en la que estàvem?

JK: Jo personalment no em considero salvador de res, i molt menys d’haver salvat el meu país. Jo simplement considero que vaig fer la meva obligació, que no era altra que aportar solucions per solventar la situació econòmica que passàvem. Després, com que no va ser l’única teoria que es va desenvolupar, no som el salvador. Tal vegada sí que la meva va ser de les més importants, però com ja he dit abans no va ser l’única. Per tant, no he tret jo a Estats Units de la crisis en la que es trobava.

P: així doncs repetir-te l’agraïment tant meu com el de tota la revista per haver acceptat aquesta entrevista i dir-li que ha estat un plaer compartir aquesta tarda de tertúlia amb vostè. Adéu i fins una altra.

JK: moltes gràcies a vostès per deixar-me expressar els meus pensaments i ens veiem a la pròxima. Fins una altra.