RESUM DE LA PEL·LÍCULA:

Aquesta pel·lícula narra la història de Bruno, un al·lot de 8 anys fill d’un important soldat de la nació alemanya nazi que acaba de ser ascendit de categoría dins l’exèrcit. Com a conseqüència, es translladen a viure a una casa de camp, próxima a un camp de concentració de jueus.

Bruno, que s’avorreix molt allà, decideix explorar els voltants de la casa. Quan ho fa descobreix un camí que l’endinsa pel bosc fins dur-lo al camp de concentració. Allà es fa amic de Shmuel, un jueu internat. Es comencen a fer amics, i Bruno no entén  la situació que està passant entre Alemanya i la raça jueva. No obstant això, continuen sent amics i Bruno el visita quasi cada dia. Però arriba un moment en el que el pare de Shmuel desapareix. Com cap dels dos sap el motiu, se’ls hi va ocórrer la idea de fer passar a Bruno com a un jueu més amb un pijama i anar a cercar-lo per dins el camp. Una vegada dintre, mentre estan a una cabanya (la de Shmuel i moltíssims més), es pensen que són duits cap a una marxa, i posteriorment cap a una dutxa. Però realment els van dur a una càmara de gas on van ser assassinats.

PERSONATGES:

• Bruno: és un dels dos protagonistes de la pel·lícula. Físicament podem dir que era baixet i prim, amb els ulls blaus i els cabell negres perfectament pentinats. És un al·lot explorador, fet que provoca al final la seva mort. És fill d’un soldat important d’Alemanya. A l’inici està descontent amb el canvi de casa, però després de conèixer a Shmuel no vol anar-se’n. Això també l’ajuda a decidir-se a entrar al camp de concentració, perquè no vol perdre el contacte amb Shmuel. Finalment és asssassinat a una càmara de gas amb vuit anys, tot per ajudar a un amic.
• Shmuel: és un jueu resignat al seu destí, tot i que no ho acaba de conèixer a la perfecció. Físicament era també baixet i prim, amb ulls foscos i el cap rapat, tot i que es veu que és roig. També podem dir que tenia unes orelles característiques, bastant obertes i en punta. Es fa amic de Bruno un dia per casualitat, i des d’allà comença una bona amistat, tot i que Buno el traiciona quan Shmuel està de criat a casa dels alemanys, i això provoca que peguin a Shmuel. Finalment ell també mor a la càmara de gas mentre havia anat a cercar al seu pare.
• Mare de Bruno: reflexa l’actitut de desconeixement de la situació de certa manera. Sabia que hi havia un camp de concentració pròxim a la casa, però no sabia que allà els cremaven. Físicament era d’estatura normal, amb cabells negres i els ulls clars. Quan ho sap, discuteix fortament amb el seu marit i presiona per aconseguir que els fills seus no hagin de passar ni de viure en aquesta situació. Però quan sembla que ho ha aconseguit, s’adona de la fuga de Bruno, el seu intrèpid fill, i surt juntament amb els soldats i el seu home en la seva busca. Però ja era massa tard, quan arriben ja és mort.

DIRECTOR: BIOGRAFIA I FILMOGRAFIA:

El director Mark Herman va néixer a Bridlington, Anglaterra, l’any 1954. Va ser un director i guionista que va entrar en la indústria cinematogràfica abans de complir els trenta anys després de formar-se com a animador en la National Film School d'Anglaterra i d'estudiar cinema a Leeds Polytechnic, també en el Regne Unit. El seu primer llargmetratge va ser *Blame *it *on *the *bellboy (1992) una comèdia sobre el canvi d'identitat protagonitzada per Dudley Moore i Brian Brown.
Entre les pel·lícules que ha dirigit es troben Brassed off, nominada als premis BAFTA i premiada amb el César a la millor pel·lícula estrangera; Little voice, també nominada per als premis del cinema britànic; Purely belter i Hope springs. The boy in the striped pyjamas va tenir la seva estrena internacional en el Festival de Sant Sebastià 2008, i aquesta és la pel·lícula per la que ha aconseguit un major reconeixement.

COMENTARI DEL PERÍODE DEL FILM:

El film està ambientat en els temps on  Alemanya es trobava en una dictadura feixista, al igual que Itàlia i Espanya. Una dictadura té una estructura de govern autoritària. L’estat on es du a terme és un estat antidemocràtic. Hi ha una única persona que comanda el país, el líder, i hi haurà gent que l’ajudarà, però ell té tot el poder. La gent no podia anar a votar, per tant no hi havia constitució i molt menys llibertat d’expressió. En quant a política, no hi ha cap partit polític, com a molt un i és el del líder. També es defensa i s’imposa l’autarquia, és a dir, un estat autosuficient econòmicament que no compra ni ven productes a altres països. Altres característiques destacables són: es defensa la propietat privada – hi ha un control ideològic total, controlant-se tota la població: la premsa, els llibres, el temps lliure... predominant clarament la censura. Ja per finalitzar trobem una admiració i devoció imposada cap al líder, havent d’adorar-lo tant si vols com si no. També en relació veiem que conservem la seva cultura i tradició, és a dir, són molt patriòtics.

FRAGMENTS INTERESSANTS:

• Quan la mare de Bruno veu el fum del camp de concentració: aquest fragment ens ha semblat especialment interessant perquè veiem que una part d’Alemanya no coneixia el que feien amb els jueus. Fins i tot la dona d’un dels soldats amb un més alt càrrec dins de l’exèrcit no sabia que els cremaven dins de les càmeres de gas. Això no deixa de ser sorprenent, perquè mentre veiem el film suposàvem que la mare tenia coneixement de la situació. Podem entendre que no conegués els secrets de les operacions militars, però ens va estranyar que no sabés el que feien amb els jueus als camps de concentració.
• Quan un soldat agredeix Shmuel per haver menjat mentre treballava com a criat: aquesta escena ens va sorprendre per la falta de caritat que demostra el soldat. Per molt que la seva obligació com a soldat era garantir i mantenir l’ordre que la seva ideologia marcava, no deixa de fer que quan veu al nin menjant a amagades perquè Bruno li ha donat, decideix agredir-lo físicament com a resposta a la mala conducta d’un pobre nin que no tenia cap culpa de la situació en la que estava.

ASSUMPTES DESENVOLUPATS EN EL FILM:

Nosaltres hem seleccionat com a assumpte a desenvolupar sobre la pel·lícula els camps de concentració, donat que allà es desenvolupa una gran part de l’acció del film, i és on acaben morint els dos protagonistes. Els camps d'extermini, també anomenats camps de la mort o fàbriques de la mort, eren un tipus de camp de concentració construïts durant la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya nazi per assassinar jueus i altres grups considerats indesitjables pel govern nazi, però el cas que es dóna en la pel·lícula és el dels jueus, amb Shmuel com a principal i únic exponent. A diferència dels camps de concentració com *Dachau i dels camps de treball d'esclaus, on les espantoses taxes de mortalitat eren conseqüència de la inanició i dels maltractaments, els camps d'extermini van ser dissenyats específicament per a l'eliminació de persones. Sis dels set camps d'extermini alemanys es van construir a l'actual territori de Polònia i estaven equipats amb cambres de gas i altres mitjans.
D'aquests, Auschwitz i Chelmno es trobaven en zones de la Polònia occidental annexades per Alemanya i els altres quatre a la zona del Govern General.
Els nazis també van establir un setè camp de concentració en el que és l'actual Bielorússia: Maly Trostenets, menys conegut que els existents a Polònia.
Per altra banda, els camps de concentració de Treblinka, *Belzec i *Sobibór es van construir durant l'Operació *Reinhard. Aquests camps, juntament amb *Chelmno, eren camps d'extermini purs, construïts amb l'única fi de matar una gran quantitat de jueus a les poques hores de la seva arribada. No només jueus van ser enviats a aquests camps, sinó que tota persona contrària al règim que els nazis tenien i que tothom havia de seguir per poder sobreviure. No obstant això, al film només hi observem el cas dels jueus. Allà els hi llevaven els signes que els feien persones, ja que com a exemple els reconeixien i nombraven simplement pel nombre que tenien en el típic pijama de retxes, que en aquest cas dóna nom a la pel·lícula.

BIAIX IDEOLÒGIC:

Aquest film presenta un biaix ideològic bastant marcat, com és el del nazisme i les seves accions en contra dels jueus. No fa una crítica en contra d’aquest sistema ni tampoc una alabança de la seva ideologia i manera d’actuar, simplement reflexa de forma versemblant el que es feia en aquell temps.

ALTRES PEL·LÍCULES DEL MATEIX TEMA:

Hi ha moltes altres pel·lícules que tracten aquest tema del nazisme que va dur a terme Alemanya. Entre aquestes podem destacar “El Pianista” de Roman Polanski, un film que ens mostra aquest tema des d’un punt de vista contrari: el protagonista és un polonès perseguit per les autoritats alemanyes i que haurà de viure amagat evitant diferents perills. Un altre exemple seria “La vida es Sueño” de Roberto Benigni. En aquest film un home es casa amb una dona que teòricament s’havia de casar amb un fascista. En esclatar la guerra i ja amb un fill, els tres són enviats al camp de concentració i l’home protagonista intentarà fer creure al seu fill que tot això és tan sols un simple joc. A continuació us deixem els enllaços d’aquestes pel·lícules pel qui ho desitgi:

OPINIÓ PERSONAL SOBRE LA PEL·LÍCULA:

Baix el nostre punt de vista, aquest film, sense tenir en compte que ens ha agradat molt, ens sembla totalment encertada la forma amb la que el director aconseguí plasmar tot el que va passar en aquella època d’una manera versemblant i fidedigna. No sabríem dir si el director fa una crítica o una lloança sobre algun aspecte en concret, ja que sota el nostre punt de vista no demostra recolzament cap a ningun bàndol, sinó que simplement exposa els fets que tingueren lloc de manera bastant objectiva. No sembla que vulgui transmetre res en concret apart de la realitat mateixa. Una de les coses que ens ha sorprès és el fet de que a Alemanya no tothom estava al corrent del que passava als camps de concentració. És més, la gent es pensava (a causa dels vídeos que feien els soldats nazis) que en els camps de concentració no es matava a ningú i no era una cosa tan terrible com en realitat era, tal i com experimenta Bruno quan s’hi introdueix. La música ens sembla totalment encertada, sobretot la del final, ja que expressa la tristor que reflexa la recerca desesperada de Bruno per part del seu pare quan en realitat ja havia estat cremat a la càmera de gas.

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA:

http://es.wikipedia.org/wiki/Campo_de_exterminio

http://peliculas.itematika.com/biografia/d1433/mark--herman.html