ARTICLE OPINIÓ DEL CRACK DEL 29:

Després de la I Guerra Mundial, Estats Units es va convertir en la primera potència econòmica mundial. Això es va deure a que va vendre tot el que Europa necessitava per a recuperar-se de les despeses de guerra. Això va fer que la gent treballadora no aturés ni un sol moment, ja que feia el doble de feina per proveir un continent sencer. Aquesta bonança econòmica va fer que la gent comencés a gastar desmesuradament i sense cap tipus de control.

El problema principal, des del meu humil punt de vista, va ser que varen comprar sense tenir aquests doblers, pagant-ho tot a terminis. Els bancs, en veure que tothom tenia feina, concedien quasi tots els crèdits que els hi demanaven, ja que tenien una garantia de pagament de tornada perquè feien feina i no hi havia símptomes per a preocupar-se.

Tot Estats Units però, sense cap tipus d’exclusió, no va tenir cap mena de cura d’intentar estalviar una mica, tenint una prevenció de que en colca moment aquesta bonança s’acabaria. Això va fer que tothom comprés un cotxe, una ràdio i els electrodomèstics que sorgiren. Un altre problema va ser que la gent, quan tenia diners que sobraven, en comptes d’estalviar-lo decidien invertir-lo en borsa. Però el gran fall de la gent va ser el següent: ningú va ser capaç d’adonar-se’n que, en el moment que tothom ja tingués de tot, ja no voldrien comprar més perquè no en necessitaven dues?

Quan això va ocórrer, l’economia es va enfonsar. Tots començarem a passar penúries a nivell econòmic, ningú es va poder salvar ja que ningú havia tingut cap previsió. Per tant, com ja he dit abans, hi va haver una gran destrossa que va provocar una gran baixada a nivell econòmic. Quan la gent va veure això, va anar cap als bancs a treure els seus ingressos, però el banc no tenia els diners de tothom ja que els tenia invertits en diferents zones.

Ja per acabar, sempre des del meu punt de vista, la principal causa d’aquest fenomen va ser la falta de previsió, tant per part dels ciutadans com per part dels polítics i dels economistes. Això ho haurien d’haver previst, i no ho varen fer. Per tant, no és d’estranyar que tot acabés com va acabar, amb l’economia pel terra, amb la gent sense feina i amb un panorama per davant que mostrava un llarg període de recuperació per a tothom.