ENTREVISTA A JOHN KEYNES:

PERIODISTA: bon dia, tenim el plaer de compartir una estona amb John Keynes, creador de la teoria que ens ha permès sortir de la crisis. Primer de tot, abans de començar amb les preguntes, li donem les gràcies per haver acceptat l’entrevista. Així doncs, tenint en compte les dues pautes que estableix en la seva teoria, per què troba que l’estat ha de fer obres d’infraestructura?

JOHN KEYNES: primer de tot dir-vos que és un plaer estar aquí amb vosaltres compartint la tarda. Responent a la pregunta, jo trobo que això és important perquè aquestes obres públiques creen llocs de feina, i així la gent surt de la situació d’atur en la que es trobava.

P: I aquesta feina temporal com va permetre sortir de la crisis tan gran en la que estàvem?

JK: el més important és que la gent tingui un sou. Quan la gent cobra, té doblers per anar reduint la seva deute amb el banc i per anar comprant qualque capritxo. Això fa que les empreses tornin a contractar empleats i comprar productes a les fabriques i així poc a poc es torna a reactivar el cicle de l’economia

P: però com surt guanyant l’estat amb aquestes obres públiques?

JK: amb els impostos. Tots els productes que la gent compra estan gravats amb un impost que acaba directament als doblers de les arques públiques. No tots els productes tenen el mateix impost, però tots en tenen un per baix que sigui.

P: en relació a la seva resposta, com s’estableix l’impost que ha de tenir cada producte?

JK: segons la seva utilitat dintre de la societat on vivim. Si ens trobem davant un producte de primera necessitat, és a dir, indispensable per poder viure, aquests tenen un impost molt baix, quasi nul. Un exemple podrien ser el pa o la llet. D’altra banda, però, els productes que són considerats de luxe, que podries viure sense ells, són els estan gravats amb un impost més alt.

P: ara per curiositat, com se te va ocórrer aquesta teoria?

JK: per ser exactes jo no sé de quina manera se me va ocórrer. Simplement, sabia que una de les claus per reactivar tot això era la creació de nous llocs de feina, encara que fossin temporals. Tota la producció d’aquestes obres du molta gent que és contractada que no es veu a primera vista. Així doncs, jo sabia que això podria reactivar el cicle de l’economia. Després no era difícil d’esbrinar que l’Estat hi podria sortir guanyant amb els impostos.

P: va ser vostè el qui va proposar aquesta teoria al govern?

JK: no la veritat és que no. La meva funció simplement era enunciar, com a economista, una possible solució per poder sortir de la situació en la que ens trobàvem. I així ho vaig fer. Després ja va ser decisió dels polítics aplicar-la o no. Jo ja havia fet la meva feina, el demés ja no depenia de jo.

P: ja per acabar aquesta entrevista... se sent orgullós d’haver estat considerat el salvador de la situació en la que estàvem?

JK: Jo personalment no em considero salvador de res, i molt menys d’haver salvat el meu país. Jo simplement considero que vaig fer la meva obligació, que no era altra que aportar solucions per solventar la situació econòmica que passàvem. Després, com que no va ser l’única teoria que es va desenvolupar, no som el salvador. Tal vegada sí que la meva va ser de les més importants, però com ja he dit abans no va ser l’única. Per tant, no he tret jo a Estats Units de la crisis en la que es trobava.

P: així doncs repetir-te l’agraïment tant meu com el de tota la revista per haver acceptat aquesta entrevista i dir-li que ha estat un plaer compartir aquesta tarda de tertúlia amb vostè. Adéu i fins una altra.

JK: moltes gràcies a vostès per deixar-me expressar els meus pensaments i ens veiem a la pròxima. Fins una altra.

ARTICLE OPINIÓ DEL CRACK DEL 29:

Després de la I Guerra Mundial, Estats Units es va convertir en la primera potència econòmica mundial. Això es va deure a que va vendre tot el que Europa necessitava per a recuperar-se de les despeses de guerra. Això va fer que la gent treballadora no aturés ni un sol moment, ja que feia el doble de feina per proveir un continent sencer. Aquesta bonança econòmica va fer que la gent comencés a gastar desmesuradament i sense cap tipus de control.

El problema principal, des del meu humil punt de vista, va ser que varen comprar sense tenir aquests doblers, pagant-ho tot a terminis. Els bancs, en veure que tothom tenia feina, concedien quasi tots els crèdits que els hi demanaven, ja que tenien una garantia de pagament de tornada perquè feien feina i no hi havia símptomes per a preocupar-se.

Tot Estats Units però, sense cap tipus d’exclusió, no va tenir cap mena de cura d’intentar estalviar una mica, tenint una prevenció de que en colca moment aquesta bonança s’acabaria. Això va fer que tothom comprés un cotxe, una ràdio i els electrodomèstics que sorgiren. Un altre problema va ser que la gent, quan tenia diners que sobraven, en comptes d’estalviar-lo decidien invertir-lo en borsa. Però el gran fall de la gent va ser el següent: ningú va ser capaç d’adonar-se’n que, en el moment que tothom ja tingués de tot, ja no voldrien comprar més perquè no en necessitaven dues?

Quan això va ocórrer, l’economia es va enfonsar. Tots començarem a passar penúries a nivell econòmic, ningú es va poder salvar ja que ningú havia tingut cap previsió. Per tant, com ja he dit abans, hi va haver una gran destrossa que va provocar una gran baixada a nivell econòmic. Quan la gent va veure això, va anar cap als bancs a treure els seus ingressos, però el banc no tenia els diners de tothom ja que els tenia invertits en diferents zones.

Ja per acabar, sempre des del meu punt de vista, la principal causa d’aquest fenomen va ser la falta de previsió, tant per part dels ciutadans com per part dels polítics i dels economistes. Això ho haurien d’haver previst, i no ho varen fer. Per tant, no és d’estranyar que tot acabés com va acabar, amb l’economia pel terra, amb la gent sense feina i amb un panorama per davant que mostrava un llarg període de recuperació per a tothom. 

Stalin- Lenin- Trotski- Nicolau II- Diumenge Sagnant- Palau d’hivern- Bolxevics- Menxevics- URSS- Comunisme- Romanov- tsar- NEP- Brest-Litovsk- Dictadura- Soviets.

S

T

A

L

I

N

Y

T

I

K

S

T

O

R

T

Q

Z

E

E

C

A

D

T

M

P

P

I

O

N

K

W

V

O

N

A

M

O

R

Z

O

L

U

A

R

S

P

Y

U

I

V

V

H

Y

A

L

O

N

Q

E

V

M

M

E

N

X

E

V

I

C

S

G

L

B

V

O

Y

C

I

R

E

C

Y

S

C

A

T

O

S

I

T

G

Ç

O

K

R

V

I

T

S

A

L

C

V

H

I

O

N

O

M

G

B

K

E

X

X

A

M

C

‘

L

T

Y

A

L

U

M

G

I

E

H

S

B

B

D

-

O

J

S

W

F

N

V

V

V

G

I

V

V

U

T

B

G

M

A

E

W

I

O

B

F

O

C

G

A

S

N

F

X

M

L

C

Q

S

N

D

J

N

D

L

E

M

B

U

T

S

N

A

P

M

F

G

Q

E

A

R

N

I

C

O

L

A

U

II

J

E

B

A

H

P

B

D

I

C

T

A

D

U

R

A

G

D

F

J

K

J

Ara, una vegada has trobat totes les paraules a la sopa de lletres, col·loca aquestes paraules en el seu buit corresponent:

1.      El POSDR, quan es va dissoldre, va provocar la creació del partit dels ____________ i dels _____________

2.      ________ és l’instaurador del ___________ a Rússia i quan es va morir va ser succeït per Stalin.

3.      _________ va ser el primer president de la _____

4.      _____________ va ser el darrer _____ de Rússia, pertanyent a la familia dels _________

5.      El _____________________  va ser una marxa on tota la població es va manifestar en contra del tsar al _________________

6.      ____________ va ser el que va firmar el tractat de ___________________________

7.      Després de la Guerra Civil, Lenin va tornar enrere aplicant la ____

8.      Quan Stalin puja al poder va establir una _____________ a Rússia.

9.      Els __________ eren uns sindicats no oficials.